Fet amb 288.000 JELLY BEANS i 2anys de feina..
http://www.youtube.com/watch?v=IOu0DuxFAT0
28 nov 2011
MEMÒRIA DE RETOC D’IMATGE:
Com ja s’ha dit el panell blanc de fons no ocupava tota l’escena i ens quedava una zona subexposada a l’esquerre de la imatge, que a més, en contrast amb el braç del model donava una certa sensació de desenfoc el braç d’aquest. Pet tant per arreglar aquest problema s’han combinat dues imatges. S’ha agafat la mà i el fons d’una altre imatge i s’ha aplicat a la imatge final.
Per altre banda el model tenia una làmpada sobre el seu cap que li feia una llum no desitjada i s’ha matisat aquest efecte, també s’ha aclarit l’espai fosc que ens quedava a l’esquerre de la imatge, i s’ha uniformitzat la llum del panell laminat de fons.
Per acabar s’ha pintat de verd la “m” del got de la plata de menja vegetaria per emfatitzar la idea de que en una plata hi ha només menja vegetaria mentre que a l’altre hi trobem un menú de carn.
Jezabel* i Maria Serrat
MEMÒRIA CÀMERA:
Càmera: Nikon D300
ISO: 200
Longitud focal : 35 mm
Obertura: 4,5
Velocitat d’obturació: 1/30
A l’hora d’escollir l’enquadrament juntament amb els productors i la directora va ser una mica complicat perquè cada part i taula del McDonalds tenia una decoració particular i una il·luminació molt diferent. Una de les condicions que ens va marcar el personal del local va ser que ens col·loquéssim on volguéssim, mentre no apareixes la cuina ni el personal. Tenint en compte que totes les parets del local eren de vidre i es veia perfectament el carrer, cosa que no afavoria la imatge degut a que no s’apreciava la decoració dels locals típics de l’empresa, vàrem escollir una taula interior que mirava cap a la cuina però una panell blanc de làmines de fusta feia que s’intuís la barra però no es veies clarament. Això ajudava a que s’entengués que estem parlant d’un McDonalds però alhora colpíem les condicions ja que no s’aprecia clarament la cuina.
Tot i així vam provar diferents emplaçaments. Vàrem provar amb un panell també laminat verd de fons, però no ens ajudava perquè destacava més els fons que les plates de menjar dels nostres models. Un alta opció d’emplaçament va ser un panell laminat de fusta que donava a l’exterior. Aquí pensàvem on la taula creava una perspectiva i d’alguna manera col·locàvem el menú vegetarià en primer pla per tal d’emfatitzar aquest tipus de menú. Però s’apreciava massa clarament el carrer, la llum era massa freda i el vidre reflectia. A més l’enquadrament tampoc ajudada a explicar el que volíem per tant el vàrem descartar. Tot seguit es va provar de fer una foto de les plantes en perspectiva aèria però s’apreciava el menjar com un munt de cartrons típics del fast food i tampoc es volia això. Per últim vàrem provar a l’exterior però l’hora no era l’adequada i els models no aconseguien mantenir els ulls oberts.
L’escena escollida la formava aquest panell laminat que ajudava a amagar la cuina. Sobre els caps dels models hi havia dues làmpades que feien que la imatge quedes descompensada. Per tant aquests dos elements van influenciar l’enquadrament final. A l’hora de col·locar la càmera em vaig trobar que tenia un d’aquest panells a darrera i que per tant no em permetia allunyar-me de l’escena. La càmera estava col·locada a uns 2 metres dels models i a l’hora d’enfocar només podia jugar amb el zoom. La llum era molt tènue i el temps d’exposició havia de ser una mica llarg, però els models havien de riure i a més estaven de peu perquè la situació del tamborets (que estaven clavats al terra) no ens anava bé amb l’enquadrament, i evidentment els era impossible estar immòbils. Es va insistir bastant amb les poses dels models, volíem una imatge divertida però natural. Aconseguir aquesta naturalitat no va ser fàcil, ja que els somriures es veien forçats però al final es van relaxar i tot va quedar molt natural. Per tant la foto final es va tirar a 1/30 s i amb una obertura de 4,5, i per tant va quedar una mica fosca ja que l’objectiu no permetia més obertura, però això ens vàrem ajudar del propi flash de la càmera però tot i així la llum era insuficient. També disposàvem d’una pantalla blanca que ens va ajudar a donar una mica més de llum a la imatge, tot i que hagués set ideal tenir un foco, però els mitjans eren els que hi havia. Es va optar per quedar-nos amb la imatge una mica fosca i adequar-la després amb el lightroom. A més el panell blanc de fons no ocupava tota l’escena i ens quedava una zona subexposada a l’esquerre de la imatge.
La imatge té poca profunditat de camp, com ja he dit a uns 2 m dels models i es disparava amb una distància focal de 18 mm cosa que feia que els gots col·locats als dos extrems de les plates es veiessin deformats. Per tant es va optar per reenquadrar posteriorment.
Maria Serrat Masllorens
PRODUCCIÓ
En aquest cas es tractava d'acostar el menjar ràpid de Mc Donald’s al col·lectiu vegetarià, sense crear un nou producte, sinó venent el que ja tenen i que no incorpora carn ni peix.
Analitzant altres campanyes, de la marca ens vam adonar que l'empresa, no ven exclusivament el seu producte, sinó que ven l'experiència de passar una estona al seu establiment, en companyia, i ho ven com a una experiència agradable i divertida en la que tothom hi té cabuda.
Calia crear una escena càlida, i en un local Mc Donald’s. Calia que fos un espai de vidre i en el que hi hagués el màxim de llum natural, vam veure les opcions i els establiments més propers eren, Vic, Girona i Figueres. Finalment vam optar per figueres, i ens vam posar en contacte amb un encarregat, tot i que no ens va saber dir res. Un cop al local, vam aconseguir parlar amb el superior i comentant que veníem de l'escola d'Art i Superior de Disseny d'Olot ens va deixar fer les imatges i ens va facilitar material per a la foto, sempre i quan no fotografiessim la part del mostrador amb la cuina darrere.
En arribar al lloc els il·luminadors van buscar la millor llum respectant l'escena que havíem decidit, en que una parella, enfocats en primer pla, en una barra passant un bon moment, un amb una safata del menjar més comú amb carn, i l'altre amb productes que també ven la marca sense carn.
Per a les safates vam agafar un menú Big Mac amb patates i beguda i Nugguets de pollastre, i per a l'altre, no va ser tant fàcil perquè vam haver d'agafar per separat una amanida, un menú infantil amb pastanaga, poma i una ampolla d'aigua.
Els models finalment van ser la Marina i en Joel, ja que per alçada ens funcionaven, i amb roba adecuada vam intentar reforçar la idea de ella vegetariana, en verd, i ell no, en negre perquè en vermell ens cridava massa l'atenció i l'anunci havia d'anar dirigit al public vegetarià.
La posició del menjar a les safates havia d'estar amb un desordre natural, però deixant a la vista el logotip de Mc Donald's.
Finalment en el retoc d'imatge, vam canviar els extres del fons i vam difuminar algun brillo i vam enfocar alguns sectors de la imatge.
GRAFISME
En aquest treball de McDonalds hem tingut en compte la publicitat que utilitza la marca per donar a conèixer els seus productes. La publicitat que hem observat ens ha servit de guia per a arribar a la nostra proposta final. Per això hem utilitzat una tipografia de pal sec que són les que solen utilitzar en publicitat i un eslògan clar i directe.
Hem col·locat el text en color blanc i sobre una banda de color negre per tal de que es pogués llegir bé, ja que invertint els colors quedava poc destacat. El color negre ha estat escollit perquè és un color neutre,si haguéssim escollit un altre color, podríem haver connotat coses no desitjades sobre l’anunci. També hem col·locat el text a la part inferior de la imatge per no recarrega-la.
Joel Bech i Marina Vaquero
IL·LUMINACIÓ
Per a l’il·luminació d’aquest anunci de McDonalds, vam analitzar campanyes publicitàries prèvies, vam observar que utilitzaven una llum molt natural, amb poc contrast. Per tant aquest seria el nostre objectiu.
Com que ja estava definit que realitzaríem la foto a l’interior d’un restaurant McDonalds, juntament amb producció, vam haver de buscar la millor situació per a realitzar les fotos segons la llum que disponia el local. La primera localització que vam provar, era al costat d’un dels finestrals de la franquícia, on teníem llum natural a mà esquerra de l’escena i uns petits fluorescents a la part superior, ens pensàvem que la llum zenital suavitzaria la llum natural, però continuava essent massa directe i contrastada, cosa que provocava unes ombres massa intenses a la safata dels aliments.
Així que amb els de producció vam fer una volta per el local, per la part interior i exterior, fent probes de l’il·luminació. Al final ens vam decantar per a la situació que veieu en escena, ja que es troba gairebé a la part central del restaurant. En aquest punt a través dels finestrals rebíem una il·luminació natural d’esquerra i dreta, situats sobre la taula hi havia dos làmpades amb bombetes de to càlid, que enfocaven directament a les safates, i al voltant fluorescents de baixa intensitat.
Com que la llum més directe, estava situada molt propera a l’escena i de forma zenital, a les cares dels models, es creaven ombres no desitjades, així que vam decidir agafar una pantalla de color blanc, per reflexar la llum i atenuar les ombres. El problema va ser que per les dimensions de l’espai en que treballàvem, amb una mateixa pantalla no podíem il·luminar els dos rostres de la mateixa manera, sense obstruir el camp de visió de la càmera. Així que necessitàvem una segona pantalla, la qual no teníem, com a solució vam agafar una safata del Mc Donalds on vam enganxar-hi un parell de folis blancs. El reflex que produïa aquesta era més intens i focalitzat, per tant el vam haver d’allunyar més respecte l’altre.
Joel Bech i Marina Vaquero.
14 nov 2011
CURIOSITAT
Foto de 26GB.. deixa que carregui la imatge i després clica en les petites.
Questionem-nos la intimitat?¿
8 nov 2011
CÀMERA
Càmera utilitzada: NIKON D60 amb objectiu 18-200mm.
La fotografia està realitzada amb trípode a una obertura de diafragma de 4,5 i una velocitat de 1/125s per aixi aconseguir una bona profunditat de camp i un congelat de la imatge.
ISO 200 i Distància focal 18mm, per englobar entorn i figura.
A una distància aproximada de 2,5m de la model per aconseguir il·luminació amb un flash extern.
L'Enquadrament en un inici agafava les dues parets del carrer per donar una sensació de perspectiva, en la que la model s'havia de separar de la multitud amb caràcter i actitud, però en la composició ens pesaven els laterals foscos i la model perdia importància. Posteriorment es va decidir enquadrar la imatge en una cantonada i deixar que el carrer estret fos intuït pel gir de la model.
Ens vam trobar amb el problema d'una franja fosca que ens sortia a la part inferior, a causa de la velocitat del flaix extern i la velocitat d'obturació que les tutories ens van solucionar.
En aquest cas la imatge està aconseguida a partir del muntatge de dues fotografies, per una banda la imatge de fons amb els extres caminant en un sentit per donar sensació de multitud i per altre la model girant la cantonada.
El muntatge entre les dues fotografies i el retoc de la imatge, s'han fet amb Adobe Photoshop.
Amb els extres tot van ser improvisacions, presses, somriures i implicació.
La fotografia està realitzada amb trípode a una obertura de diafragma de 4,5 i una velocitat de 1/125s per aixi aconseguir una bona profunditat de camp i un congelat de la imatge.
ISO 200 i Distància focal 18mm, per englobar entorn i figura.
A una distància aproximada de 2,5m de la model per aconseguir il·luminació amb un flash extern.
L'Enquadrament en un inici agafava les dues parets del carrer per donar una sensació de perspectiva, en la que la model s'havia de separar de la multitud amb caràcter i actitud, però en la composició ens pesaven els laterals foscos i la model perdia importància. Posteriorment es va decidir enquadrar la imatge en una cantonada i deixar que el carrer estret fos intuït pel gir de la model.
Ens vam trobar amb el problema d'una franja fosca que ens sortia a la part inferior, a causa de la velocitat del flaix extern i la velocitat d'obturació que les tutories ens van solucionar.
En aquest cas la imatge està aconseguida a partir del muntatge de dues fotografies, per una banda la imatge de fons amb els extres caminant en un sentit per donar sensació de multitud i per altre la model girant la cantonada.
El muntatge entre les dues fotografies i el retoc de la imatge, s'han fet amb Adobe Photoshop.
Amb els extres tot van ser improvisacions, presses, somriures i implicació.
Jezabel*
7 nov 2011
Memória del Director
L’exercici presentat consistia en l’elaboració d’un espot publicitari de la marca de roba “Fred Perry”. Aquesta marca es dirigeix, com diuen ells mateixos, a gent autèntica, integra i amb actitud. És una marca selectiva, la qual no l’hi interessa arribar a tothom, només a la gent autèntica, amb caràcter. Per això els “skins” i després els “mods” han agafat aquesta marca com a insígnia.
A partir d’aquestes premisses es va començar a desenvolupar el concepte, en un principi únicament ens centràvem amb idees preconcebudes de la gent que porta aquesta marca. Però a partir de les tutories i d’una recerca més extensa de la informació, l’idea es va anar centrant al voltant de la idea de gent amb actitud i caràcter.
Per remarcar aquesta personalitat, enlloc de posar-hi algú amb actitud desafiant, es va buscar com representar-la simbòlicament. Una persona amb actitud i caràcter és aquella que no segueix les masses, que va a contracorrent i sobresurt de la multitud. D’aquí el concepte de la campanya, sortir de la multitud, i la model que canvia de direcció per separar-se de la multitud, agafant un carrer diferent.
Per fer-ho es va creure idoni situar l’acció en un encreuament de dos carrers, un de gran i un de petit, d’aquesta forma pel carrer ample hi passava una multitud i pel carrer estret era cap a on anava la model, simbolitzant l’alternativa i caràcter que suposa Fred Perry. Per trobar l’ubicació desitjada vam recorre el casc antic d’Olot, al final de la recerca dubtàvem entre dos, però el triat va ser el de l’imatge, per el contrast d’il·luminació que ens oferia entre un carrer i l’altre, d’aquesta forma seria més fàcil diferenciar els dos plans. A part que a nivell d’il·luminació es buscava una llum natural amb un punt de flash per il·luminar la model.
Aquesta diferenciació després serà més accentuada per el retoc, on el fons serà desaturat i la model no, per tant sobresortirà més encara. Un altre retoc serà l’augment de tons blaus, amb aquesta fredor es busca donar un to més elegant i refinat a la fotografia. Per poder fer aquest efectes, es van tirar dos fotos, una de la gent de fons que passava i l’altre de la model, per després unir-les amb un fotomuntatge.
Abans de tirar la foto definitiva, es va anar a estudiar el terreny, a l’hora que s’hauria de realitzar la foto, a mirar quin seria el millor enquadrament. Al final vam decidir aquest per la repartició de pesos a la composició, però pesava més de la banda de la model, per tal d’acabar-la d’equilibrar em situat el logotip de la marca a la part inferior esquerra. El principal problema va ser trobar el pla idoni per a la model, ja que si el fèiem de massa tancat, perdíem la noció d’on estàvem ubicats, i si l’obríem ens quedaven uns pesos massa negres als laterals i la model massa allunyada. També vam mirar la llum, calcular la llum amb el fotòmetre, l’intensitat necessària de flash i fer proves de rebotar-la en una pantalla, blanca o platejada, per a il·luminar més la model.
Tot i aquesta planificació, el dia de la foto final, tot van ser improvisacions, ja que el carrer estava ple de taques i per netejar-les es va tirar una galletada d’aigua, gràcies a la qual es veu tant marcat el reflexa de la model, però a l’hora de disparar el flash es reflexava en el terra, així que les il·luminadores van haver d’acabar improvisant. Les productores també van tenir feina suplementària ja que la meitat dels extres ens van fallar i vam haver de buscar-ne per l’escola a última hora.
A nivell de .Raw només dir que se l’hi va donar un punt d’enfoc i la dessaturació abans esmentada. I de retoc es van eliminar elements molestos per a la lectura, com ara la placa del carrer, una ombra de la paret del fons o uns cabells de la model.
PRODUCCIÓ
En la nostra feina com a productors, el primer que vam fer és pensar l'ambient en que es volia fer la fotografia. La idea que vam tenir al principi i que vam mantenir durant tot el procés va ser la de fer que la model, vestida de Fred Perry, destaqués d'entre tota la gent que es volia posar com a figurants de la fotografia. D'aquesta manera es representava la idea d'anar “a contra corrent”. Primerament volíem fer la fotografia en un carrer estret, però casualment ens vam trobar unes escales que ens van cridar l'atenció. Així, vam pensar de fer que la model anés en sentit contrari a l'altra gent. Després vam tornar a la idea inicial del carrer. Aquesta vegada es feia en una cantonada, així es podia ressaltar més la direcció del personatge.
Un cop decidida la situació i l'hora del dia en què es faria la foto (11.00 – 12.00 h. matí), vam entrar detalls més profunds.
Vam escollir una de les components del grup (Carla Aradilla) com a model de la fotografia, ja que era la que més encaixava en el paper. El personatge havia de ser una persona estilitzada, que transmetés elegància però alhora un “toc de rebel·lia”. Aquest aire rebel es mostra en la camisa amb un botó descordat, amb el pas lleuger i el moviment dels cabells.
A l’hora de fer la fotografia ens vam trobar amb la dificultat d’aconseguir participants que fessin de “extres” i es col·loquessin caminant al fons de l’escena; vam animar a varis estudiants i amics de l’escola i els vam tenir que organitzar i col·locar de manera que simules la situació que volíem reflectir a la fotografia. Aquest pas fa ser força complicat ja que eren molts i al ser una cosa totalment inèdita per a ells es va generar un ambient força còmic. Tot hi així ens en vam sortir i gràcies a la col·laboració de tots vam poder aconseguir el resultat que buscàvem.
Un cop decidida la situació i l'hora del dia en què es faria la foto (11.00 – 12.00 h. matí), vam entrar detalls més profunds.
Vam escollir una de les components del grup (Carla Aradilla) com a model de la fotografia, ja que era la que més encaixava en el paper. El personatge havia de ser una persona estilitzada, que transmetés elegància però alhora un “toc de rebel·lia”. Aquest aire rebel es mostra en la camisa amb un botó descordat, amb el pas lleuger i el moviment dels cabells.
A l’hora de fer la fotografia ens vam trobar amb la dificultat d’aconseguir participants que fessin de “extres” i es col·loquessin caminant al fons de l’escena; vam animar a varis estudiants i amics de l’escola i els vam tenir que organitzar i col·locar de manera que simules la situació que volíem reflectir a la fotografia. Aquest pas fa ser força complicat ja que eren molts i al ser una cosa totalment inèdita per a ells es va generar un ambient força còmic. Tot hi així ens en vam sortir i gràcies a la col·laboració de tots vam poder aconseguir el resultat que buscàvem.
Diana Blasi i Carla Aradilla
IL·LUMINACIÓ
L’escena de la nostra fotografia és en un carrer estret i fosc, on el fons la llum és més dura que a la resta. L’objectiu era minimitzar la diferencia de llum. Es va decidir fer la foto als voltants del migdia, aproximadament a les 12 perquè la llum d’aquesta hora era la que més s’adequava, ja que no era tan dura i ajudava a marcar la direcció cap on caminava la gent i al mateix moment ressaltar la model, tot i que al final es va retocar amb el programa lightroom.
Per donar més contrast al primer pla hem utilitzat el flaix amb una llengüeta per focalitzar-lo.
Per intensificar la llum que rebia la model varem provar les pantalles reflectores perquè no ens arribava el flaix a la model, però varem veure que no aconseguíem el nostre objectiu.
El dia de la foto final el terra no reunia bones condicions i varem mullar-lo per homogeneïtzar el color i així dissimular les taques. Al estar mullat el terra brillava més del previst i reflectia ombres que no volíem. Un dels altres problemes que se’ns van presentar era el vidre d’un aparador del fons del carrer, on segons com col·locàvem la càmera es reflectia aquesta i el flaix. Si col·locàvem la càmera molt lluny el flaix no arribava a la model i el fons quedava cremat i massa contrastat, i si ens col·locàvem massa a prop perdíem el contrast i la idea del carrer estret i la model que surt de la multitud. Aquest va esser el motiu principal de l’enquadrament de la imatge. Finalment varem recorre a un jersei negre amb la finalitat de reduir el reflex del flaix en el terra.
Maria Serrat i Marina Vaquero
Suscribirse a:
Entradas (Atom)