Il·luminació CD Musical

En aquest cas la il·luminació, no va ser el que més vam treballar, vam utilitzar la llum ambient de l'aula produïda per fluorescents de tungstè amb diferents temperatures de color.
A causa de la dificultat d'estabilitat de pols per la posició picada de la càmera i els problemes amb l'enfoc finalment vam optar per fer un cop de flash que ens va ajudar a enfocar el màxim el conjunt del bodegó creat en forma de guitarra.

Diana Blasi i Jezabel*

Flickr CD MUSICAL

http://www.flickr.com/photos/fotugrafik/sets/72157629044691447/

2. Modernització de la imatge publicitària - Jezabel Pineda

http://issuu.com/akdeeddex/docs/presentaci__fotografia_publicitaria

Fotografia publicitària a Espanya - Diana Blasi

http://issuu.com/akdeeddex/docs/la_fotografia_publicit_ria_a_espanya

MEMÒRIA DE GRAFISME

En aquest treball de realització d’una portada de CD hem utilitzat la idea de “Sindrome de Diógenes” (vist de bona manera), ja que el músic empra objectes de tot tipus per a fer tot tipus de melodies i cançons. Així doncs, un cop construïda la forma de guitarra amb diferents elements, fetes les fotografies i retocades les imatges, ens faltava decidir on i com col·locar la “guitarra” i el nom de l’autor amb el nom de l’àlbum dins l’espai de dotze per dotze.

Al principi teníem el dubte de si ensenyar tota la suposada guitarra o tallar-la sense que perdés la seva essència; ens vam decantar per a la primera opció. Llavors, però, faltava decidir a quina part del quadrat posar-la. Després de moltes proves de composició, la vam col·locar al mig amb el nom de l’autor al costat dret a la part superior. Sabent que volíem un fons blanc on ressaltessin els elements que construeixen la guitarra ens vam decantar per una tipografia de pal sec per donar un toc modern i de color negre per que quedes nét i elegant.

Diana Blasi i Jezabel Pineda*

capítol 6. Maria Serrat

http://issuu.com/marinni/docs/capitol_vi_el_retrat

capítol 7. Marina Vaquero

http://issuu.com/marinni/docs/capitol_7

MEMÒRIA DE RAW:

En aquest cas s’ha donat un toc d’enfoc a la foto i és va pujar una mica la llum ja que la foto estava una mica subexposada, tot i que els retocs van ser mínims.

Marina Vaquero i Maria Serrat 

Retoc fotogràfic

Pel que fa al retoc fotogràfic, ha estat  més senzill que en altres propostes ja que em treballat sobre una sola imatge. Des de direcció ens van dir que volien una imatge neta i clara, amb el fons blanc, on només hi hagués la guitarra.
Com que la càmera no podia estar subjecta en un trípode, la imatge estava un pél moguda, per la qual cosa i vam aplicar un punt d’enfocament extra.
Posteriorment vam procedir a treure el fons i totes les ombres que projectaven els gots i ampolles a la dreta de la guitarra. El següent pas va ser centrar-nos en els reflexes de certs elements, a causa de la posició de la llum i de que hi havia objectes reflectants, aquests quedaven sobreexposats i es perdia informació (com ara les ampolles, gots, monedes i sobretot el mòbil), que al ser de color platejat reflexava molt, però vam poder recuperar la informació baixant-li  la lluminositat i la saturació,  d’aquesta manera no destacaven tant en la fotografia.
En un principi la idea també era treure completament els reflexes del vinil situat al mig, però al fer-ho quedava molt artificial, com si fos pintat, així que vam optar per atenuar-los però no fent-los desaparèixer del tot.
Una vegada acabat vam passar la imatge a l’equip de grafisme.
Tots aquest retocs han estat fets amb el programa d’edició Photoshop cs5.

                                                                                                            Carla Aradilla i Joel Bech.

MEMÒRIA DE PRODUCCIÓ.

Aquesta proposta tractava de realitzar una caràtula d'un disc d'un solista escollit per nosaltres.
Vàrem pensar i donar voltes en artistes coneguts, fins arribar a la idea de que volíem una cosa especial i diferent llunyana de la majoria de grups musicals o artistes. Pensàvem en algun artista que utilitzés instruments reciclats i per això varem mirar el que feia Xavi Lozano, col·laborador del programa de TV3 , 'no me la puc treure del cap'.
Aquest artista utilitza diferents objectes de la vida quotidiana per a realitzar sons, i per tant cançons versionades amb aquests sons reciclats. Aquests objectes són diversos, desde una oliva, fins a una totxana, regadores, patates, ampolles, etc. Així que es va decidir que la imatge fos un element representatiu de la música, una guitarra, formada per diferents objectes que poguessin ser utilitzats per a fer música.

Per a la realització de la fotografia necessitàvem fer un zenital o gairebé, per la qual cosa vam buscar la localització més adequada per a fer-ho. En primer lloc es va mirar fer-ho a plató per tenir ben controlada la llum, però per falta d'espai es va descartar. La segona era muntar-ho en el claustre de l'escola i realitzar la fotografia desde el primer pis, però hi havia una escultura efímera muntada i no es sabia quan la treurien, a més depeniem massa del factor ambiental, tinguent en compte el temps que teniem per realitzar la proposta. Així que al final el lloc triat va ser l'aula de classe, ja que disposava d'una il·luminació genérica adequada i espai suficient per a poder-ho muntar.

Per a la construcció de la guitarra, la primera idea era agafar una funda rígida de guitarra i posar a l'interior diferents objectes. Però veient que la funda rígida no ens feia cap servei expressiu i era complicat trobar-ne una, vam optar per realitzar una plantilla a partir d'una guitarra. En un principi teníem en ment realitzar una ampliació del tamany, però una vegada posada la plantilla quedava massa gran per l'espai que disposàvem, i no podíem enquadrar tota la guitarra, així que el tamany final és a escala 1:1 amb la real.
Per a fer la guitarra, varem buscar tres tipus d'objectes: llargs i rígids, que poguessin fer la funció de màstil; rodons i negres, que poguessin representar la caixa de ressonància; i objectes variats que se'n poguessin ser utilitzats per l'autor.
Una vegada reunits tots els elements, vam començar la tria i col·locació. Quan la resta del grup van veure l'escombra, no es va tenir cap dubte de que seria el màstil, però era molt fina, així que es va col·locar la caixa del triangle del cotxe al costat per a augmentar el tamany. Per a la realització de la silueta, en un principi es volia fer amb cordons de sabata, però aquests eren molt fins i no destacaven, així que es van canviar per un cinturó, enganxat amb cinta adhesiva perqué mantingues la forma, i allà on acabava continuava amb ampolles de cervesa i gots de barraques, situant així els elements més foscos com a silueta de la guitarra per definir-la.
El forat de la caixa de ressonància teníem clar que havia de ser negre ja que si era de color, tal i com vam poder comprovar, no s'entenia com a tal. Per a fer-ho, tenim dos elements negres i circulars, una tapa de cassola i un "minidisc de vinil", al final ens vam decantar per el vinil per les connotacions musicals que aquest transmetia.
Per a la col·locació de la resta d'objectes de l'interior, en un principi anàvem posant tot el que teníem, però ens vam adonar quera millor només col·locar elements de color viu, d'aquesta manera creàvem contrast entre els elements foscos (silueta i forat) i la resta de guitarra. A part també es va veure que si col·locàvem masses elements l'escena començava a estar massa sobrecarregada, i si hi havia objectes sobreposats, quedava poc net i de qualsevol manera. Així que al final es va optar per fer una barreja de color i tamany d'objectes, amb la qual cosa creiem que va quedar ben aconseguida.

Amb tot el remenament produït sobre la taula, on ens hi enfilàvem de peus pe a poder veure la guitarra amb bona perspectiva mentre la construïem, el moviment dels objectes i tot plegat, vam haver de netejar la taula i treure la brutícia acumulada.

Per acabar, vam haver de buscar una escala suficientment alta, perquè la fotògrafa si pogués enfilar per a la realització de la imatge desde el punt de vista desitjat. La vam anar a demanar a la consergeria de l'escola i ens la van deixar sense problemes.

Joel Bech i Marina Vaquero.

MEMÒRIA DE DIRECCIÓ:

En aquesta ocasió se’ns proposava l’elaboració de la portada un CD. La única condició era que  l’artista escollit havia de ser un cantautor. Per tant ens va semblar interesant i divertit encarar la proposta cap a un tipus de musica diferent.  L’artista escollit va ser Xavier Lozano, un personatge que és dedica a fer música instrumental amb elements varis. Aquest personatge pot fer una flauta d’una patata,  una gaita amb un guant de làtex i un parell de palletes i fins i tot una bateria amb cubells de brossa i un rampí, i aquesta són només alguns dels exemples. A més és col·laborador del programa de TV3 “No me la puc treure del cap”, així que és un personatge conegut però només per els seguidors del programa.

Per tant havíem de resoldre la portada del primer disc de Xavier Lozano i aquesta havia de reflectir a un artista que fa música instrumental amb qualsevol element quotidià, ja que és precisament això el que el fa diferent. Posar la seva imatges no ens ajudava a explicar el seu estil musical i mostrar a la portada un seguit d’objectes que ell utilitzi per fer música era perillós. No és un personatge prou conegut com perquè tot el púbic només de veure una acumulació d’elements ho relaciones amb el seu estil musical, sinó que podia semblar una acumulació de brossa. És precisament per aquest motiu que es va decidir agafar un instrument que fes referència a la música en general, com va ser la guitarra, i a partir d’objectes varis intentar simular la forma d’aquesta.  D’aquesta manera era més fàcil explicar que l’artista fa música a partir de diferents objectes i d’aqueta manera també ho fèiem d’una manera divertida, neta i elegant. L’objectiu ha set dignificar aquest tipus de musica donar-li un caire més elegant i vendre la idea de que no és només un estil musical a mode de hobby sinó que pot ser tant seriós com qualsevol estil musical.

El resultat final ha ser una guitarra molt divertida feta amb diferents elements i sobre fons blanc. Per el que fa la gràfica s’ha escollit una tipografia de pal sec en negre per no trencar la neutralitat del fons i seguir amb aquest caire elegant però a la vegada divertit de la imatge.

Per acabar, la meva vivència personal com a directora ha set relativament fàcil segurament perquè desprès de tres propostes ja portàvem un ritme.  Un cop escollit l’artista torbar la idea va ser molt ràpid, el que em preocupava de veritat era que la guitarra que muntàvem tingues forma de guitarra però ens vam posar tot l’equip a muntar-la i va ser un moment molt divertit i el resultat va ser molt satisfactori.  Tirar la foto no va ser tant senzill ja que volíem un picat perfecte i per la fotògrafa va ser complicat ja que no tenia manera de col·locar la càmera just sobre la guitarra però al final ho va aconseguir. Tota la part de retoc i grafisme la fa cadascú a casa seva i ens comuniquem per mail i no és tant còmode com poder-nos trobar a classe però deixant de banda això el resultat obtingut és molt satisfactori.

Maria Serrat

CD MUSICAL XAVIER LOZANO

Presentacions orals

cap XI: Paisatges significatius (Joel Bech)
http://issuu.com/grafiks/docs/cap._xi_paisatges_significatius_joelbech

MEMÒRIA DE PRODUCCIÓ:

Davant la proposta de Parnassos de fomentar la lectura de contes, s’afronta el projecte amb  l’objectiu de fer arribar la lectura de tot tipus de contes a totes les edats. Aquest concepte tant ampli va ser el que va marcar tot l’atretzzo de la fotografia. Tant direcció com la resta del grup estàvem d’acord que la imatge havia de reunir la màgia i la innocència de la infància amb la imatge d’una persona adulta. D’aquesta manera aconseguíem divulgar aquest tipus de lectura, més relacionada amb els nens com són els contes, a totes les edats. Abans de començar a muntar l’escena ja teníem molt clar que el resultat final s’havia d’assemblar a anunci de loteries. El nostres referents eres els anuncis de la Loteria de Nadal.

Un cop vàrem tenir clar cap on havíem d’encarar l’escena es va decidir que la fotografia es feria a plató. Així podem controlar molt millor totes les llums. Encara no teníem clar si hi hauria un fons de bosc amb caire enigmàtic o fum de colors però si era així es feria un muntatge posteriorment, de totes maneres contàvem que la feina de fotomuntatge seria molt important en aquest projecte. El que més ens interessava era la model a primer terme amb un gran llibre a les mans creant un escorç per emfatitzar l’efecte. La model que es va escollir va ser una persona adulta però amb facciós infantils. Va ser la Lídia. Podríem dir que és una “nena gran”. És una persona adulta, pelroja i amb el cabell arrissat, ulls clars, pell clara i peques. Ens pot recordar a l’Alicia al país de les meravelles, o algun personatge de conte. Era la model ideal. El vestuari consistia i es resumia amb una jaquetes vermella que recordava una mica a la capa de la caputxeta vermella.

Per part de producció apart de contactar amb la model, buscar el vestuari i muntar l’escena, també ens vàrem cuidar de detalls com buscar papers reflectants per tal de que el llibre il·lumines a la model. Buscar el llibre. Buscar un encens de dimensions considerables ja que el final vàrem crear un efecte de fum de fons. Ens vam col·locar entre un focus i la model per aconseguir la textura de fum desitjada, tot i que va ser una mica complicat, el fum anava cap allà on volia i nosaltres aviem de moure les vares d’encens intentant facilitar l’efecte. Finalment també vàrem ajudar a il·luminació quant feia falta ja que en aquest projecte era basant complexa i de vegades faltaven mans. És a dir quant no tenim feina ajudàvem on féssim falta.

Marina Vaquero i Maria Serrat

Memòria de Direcció PARNASSOS

L'exercici proposat requeria en aquest cas que inventessim una fundació, una associació o algun tipus d'organització que sota el nom de Parnassos fomentés la lectura de contes.

Les primeres idees per a la imatge van ser amb nens com a protagonistes, en entorns on ells interactuen, com parcs, guarderies, escoles, però analitzant lleugerament els tipus de contes que hi ha al mercat, i del tipus de lectors al que aquests van dirigits, ens vam adonar que no podíem limitar la lectura de contes als nens, ja que hi ha gran varietat de contes per adults.

El que si vam tenir clar de bon principi és que a la imatge volíem que tingués una gran importància un llibre, per denotar el foment a la lectura. Per encarar-ho més cap al món del conte, ens calia crear un entorn màgic, fabulós, fantàstic i misteriós, ja que aixi vam definir els contes en general, i inspirant-nos en l'espot televisiu de la Loteria Nacional de Nadal 2011, vam decidir crear fantasia en la nostre imatge.

La selecció de la model no va ser una tasca senzilla, ens calia trobar una persona adulta, amb connotacions infantils, amb aire divertit i que fos molt expressiva ja que era la peça principal de la nostre composició. Discutint entre cafès la vam trobar. Curiosament la nostre tutora de 2on de Grau, Lídia Martínez encaixava més que perfectament en el perfil que buscàvem, i amb una gran disposició va acceptar a col·laborar en el projecte.

L'entorn de la nostre imatge havia de ser neutre, ja que importància la volíem centrar en l característiques de la model i en el llibre, aixi que la fotografia va ser realitzada al plató de l'escola.

Teníem la model, calia caracteritzar-la de manera subtil, i tot i que havíem pensat posar-li llacets als cabells, inclús dues cues, per accentuar la part infantil, però juntament amb producció ens vam adonar que amb els cabells arrissats lleugerament pèl-rojos de la model ja aconseguíem l'aire que volíem, el que si vam decidir és que portés una jaqueta amb caputxa vermella fent una lleu referència a el conegut conte infantil de La Caputxeta.

Al pensar en la imatge fantàstica, ens va atraure la idea d'utilitzar fum de fons, conscients de la dificultat d'aconseguir-lo ( finalment amb encens per a exterior ) i de les que posteriorment ens aportaria en quant a il·luminació i enfoc vam fer un parell de sessions de prova.
En aquestes sessions, per a la il·luminació amb l'ajuda de la professora, vam aconseguir un contrallum que ens deixava veure el fum de fons, i una llum indirecte que ens il·luminava la cara de la model i el llibre.

El dia de la realització de la imatge definitiva, en aquest projecte tot va ser més controlat, una imatge amb llibre, sense llibre, amb i sense fum i el més divertit aconseguir que la model es sentís còmode i ens expresses únicament amb la cara, fascinació, sorpresa, diversió i un punt de bogeria.

Com a directora i possiblement per culpa de tenir un projecte truncat per les vacances de nadal, crec que és molt difícil coordinar un grup, tot i tenir unes tasques ben repartides i definides, no sempre tothom està content, ni aconsegueixes que tothom quedi satisfet, no obstant crec que l'experiència ha estat enriquidora i divertida.

Jezabel*

Memòria Retoc fotogràfic PARNASSOS

La feina feta per l’equip de retoc, ha consistit a la fusió de tres fotografies en una de sola i aplicar-hi un efecte lluminós al llibre, que il·lumines la cara de la model. Aquesta feina ha estat realitzada amb el programa “adobe photoshop Cs5”. Noi ha calgut retocar aspectes bàsics de la imatge, ja que venia retocada des de l’equip de RAW. Primerament es van eliminar les lletres de la portada. Posteriorment es va retallar el llibre juntament els braços, s’ha sobreposat a la imatge escollida de la model. Al fer aquest pas vam veure que com que les dos fotografies estaven fetes amb diferents velocitats, el color del fons canviava, per tant es va eliminar el fons de l’expressió que era més lluminós i el vam substituir per el negre del llibre. Al fer això també es va eliminar el fum de la imatge, per tant es va poder substituir per el d’una altre fotografia.

Al seleccionar el fons, també es va aprofitar per fer un repàs als cabells de la model, ja que al portar-los rissats i deixats anar, per qüestió de guió, n’hi havia molts que els tenia despentinats i amb el focus de llum posterior, ressaltaven molt.

Al tenir els tres plans de la imatge, llibre, cara i fum, en tres capes diferents va facilitar la feina d’afegir la llum de la màgia dels contes, en el llibre. A partir d’un seguit d’ovals concèntrics, amb un color groc, el qual a mesura que anava augmentant la seva mida, cada vegada tenia menys opacitat. Tot seguit se li va aplicar un “desenfoque gaussiano”, per a crear aquest aspecte d’aura que surt del llibre, simbolitzant la màgia de la lectura de contes. Com que cridava massa l’atenció, es va reduir al 60% l’opacitat, i se li va afegir un petit degradat blanc al centre, perquè no quedes tant groga la llum.

Arribats a aquest punt, vam passar el psd als grafistes, pq poguessin realitzar la seva tasca.

Joel Bech _ Marina Vaquero

Memoria Càmera PARNASSOS

Càmera: Canon EOS 450D

ISO: 200

Longitud focal: 30mm

Obertura diafragma: 5

Velocitat d’obturació (model): 1/15 seg.

Velocitat d’obturació (llibre i fum): 1/30 seg.

Format: RAW + jpg.

Trípode: Si

Flash: No

En un principi ens vam plantejar la realització de la fotografia amb un ull de peix, ja que buscàvem una imatge màgica i amb certa deformació òptica, però al no disposar del material necessari, es va haver de realitzar amb un objectiu d’una longitud focal de 18mm.

A nivell d’enquadrament es va decidir realitzar un pla mig amb un fons negre, d’aquesta manera destacàvem els dos elements que volíem mostrar, l’expressió facial de la model i el llibre que sostenia amb les mans, i que a l’hora li il·luminava la cara. A més, durant la preproducció es va decidir incorporar fum de fons a l’escena, per donar cert aire de misticisme i màgia a la imatge.

Per a la realització final es va decidir fer la fotografia dins del plató. Vam fer probes d’il·luminació, fins que en teníem una d’adequada, però el llibre projectava ombra a la cara de la model, a partir d’aquest fet, es va decidir realitzar la imatge final a partir de la unió de dues fotografies. La idea era fer una primera fotografia on la model aguantés el llibre, per tenir aquest ben il·luminat i la segona era treure el llibre i realitzar la fotografia de la cara de la model ben il·luminada, d’aquesta manera quan a post-producció s’unissin les dues imatges, quedaria ella sostenint el llibre i amb la cara ben il·luminada. Una altre raó per la qual voliem utilitzar 2 fotografies era perquè la velocitat per la model era de 1/15s, en canvi pel llibre era de 1/30, ja que si no quedava massa sobreexposat, i la idea era que quedes integrat amb el fons negre.

Quan vam afegir el fum a les probes, vam es va veure que amb la posició completament frontal a la model, el fum es veia poc, ja que la part més il·luminada es trobava darrera del seu cap, per tant es va haver d’elevar lleugerament el trípode creant així un lleuger picat, la qual cosa provocava una millor il·luminació de fum. Amb el fum ens va sorgir un altre entrebanc, si realitzàvem la foto a una velocitat de 1/15s ens quedava mogut, per tant necessitàvem més velocitat, així que vam incorporar una tercera fotografia amb una velocitat d’obturació de 1/30s a la sèrie. S’hagués pogut realitzar en la mateixa fotografia que el llibre, però fent-ho així estalviàvem temps de postproducció.

Per a la realització de les fotografies finals, el trípode es va col·locar a una distància de dos metres de la model ja que més a prop, entre focus i il·luminadors, no hi havia espai. Fet que s’ha de vigilar, ja que sense adonar-nos en més d’una ocasió durant la realització de les fotos finals, apareixien vetes i talls de rebotadors dins el camp de visió de la càmera.

Com que teníem una il·luminació tènue, es necessitava una velocitat d’obturació lenta, per la qual cosa moltes de les fotos fetes a la model mentre feia expressions, quedaven borroses. Però amb paciència de la model i a base de repetició intentant capturar el moment de màxima sorpresa, fascinació..., ja que no volíem una expressió posada sinó que buscàvem un instant, vam aconseguir un bon repertori d’expressions on triar.

Joel Bech

Memòria de il·luminació PARNASSOS

En la il·luminació de l’anunci proposat ens vam trobar amb l’avantatge o l’inconvenient de que es tractava de una marca que no existia, per tant no teníem cap referent de quin tipus de publicitat feien ni quina il·luminació utilitzaven, teníem plena llibertat per actuar informar-nos documentar-nos i donar a la fotografia la sensació que nosaltres volguéssim.

Segons la idea que va sortir i com volíem enfocar l’anunci, vam seguir com a referent les fotografies de la campanya de la loteria de Nadal del 2011 que tenien un aspecte místic i fantasiós.

Es tracta d’unes fotografies a primer pla amb el rostre de al nen il·luminat uniformement, el fons fosc i misteriós i destaca la bola que porta a les mans que desprèn llum.

Vistes les fotografies vam començar a pensar que era el que teníem que fer per a aconseguir aquesta llum. Per a començar vam fer un croquis (es podrà veure al flicker).

La foto es va fer a l’estudi de l’escola on disposàvem de focus i tot el material necessari.

El que volíem fer era col·locar dos focus al davant del model per a il·luminar uniformement la seva cara, un altre al darrere al terra enfocat cap a amunt per a crear misticitat, i un altre enfocant el llibre que subjectava el model recobert de paper daurat per que la llum es reflectís en l’objecte i sembles que desprenia llum.

Però el resultat no va ser l’espera’t ja que la llum era molt directe i feia ombres a la cara del model.

Finalment, i desprès de moltes proves ho vam trobar. Vam col·locar un focus al terra al davant del model, i un altre també al terra al darrere del model i amb dos panells reflectants daurats vam suavitzar i enfocar la llum de cada focus un reflectia la llum directament a la cara de la model i l’altre al llibre.

Diana Blasi, Carla Aradilla

PARNASSOS

Flickr PARNASSOS

http://www.flickr.com/photos/fotugrafik/sets/72157628842565279/